El cau brinda als voluntaris l’oportunitat de créixer, de qüestionar-nos i de viure’ns diferents

La Laura Durbau és cap de Ràngers i Noies Guia i responsable pedagògica de l’AEiG Montpalau de Pineda, que forma part de la Demarcació de Girona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Amb quants anys vas entrar al cau?

Vaig entrar al cau amb 17 anys, mai he sigut nena de cau però com a tots em van “liar”. Una amiga que era cap del Cau de Pineda em va proposar fer de cap amb ella a Castors i Llúdrigues perquè els n’hi faltaven.

El que més recordo de l’inici és com al principi et fas un fart de dir “no puc tinc cau” però amb el temps la gent ho assumeix  i et trobes “una estona o un cap de setmana que no tinguis cau”. També recordo que la meitat de vocabulari em sonava a xinès: lot, màrfega, convo, consell, taca, pics, trucs, TAPE, capelina, cap de turc, demarcació…

Entrar al cau amb la disposició amb que jo ho feia i a la meva edat és un viatge sense tornada. 6 anys al costat de caps que ja fa 12 anys que són escoltes és mitja vida.

Quants anys fa que ets voluntària?

Fa 6 anys que sóc al cau, el lloc on vaig entendre d’una manera diferent la paraula voluntariat.

Sovint al cau la paraula voluntariat ens sona estranya, ja que el que vivim i rebem, els llaços que establim, tot el que aprenem i compartim és tant gran i fort que resulta obvi que fem això perquè volem.

A més d’educar en el lleure a infants i joves perquè hi creiem i per l’oportunitat que ens brinda el cau per créixer i qüestionar-nos, fer voluntariat al cau també ens ajuda a viure’ns diferents a nosaltres mateixos, perquè les edats perden una mica les seves fronteres i a vegades els més petits som els caps i ens agrada.

Crec que els caps no som realment conscients del que fem justament perquè ens resulta natural. També és cert que el món està ple de persones que es comparteixen amb els altres (metges, pallassos, artistes, perruquers, persones sense cap titulació o professió reconeguda, professors, joves i grans, periodistes…) perquè volen. Quan hi penso sempre se m’escapa un somriure. No tot està perdut, no tothom és dolent, no tot és odi en aquest món, però també penso que tant de bo algun dia no es necessiti la paraula voluntari.

Quantes hores a la setmana hi dediques?

Quantes hores…? 2 hores segures cada dissabte, més 2 o 3 de reunió de branca, més si fem reunió d’Equip d’Agrupament, o de famílies, o comissió, o consell, o seguiment a alguna branca, o acompanyament algun cap o equip, o fem sortida o quan faig formacions…. i suma-li totes aquelles hores de whatsapps i correus per gestionar històries diàries, les hores d’anar barrinant per casa o al tren on fer la pròxima sortida, com treballar el respecte, quina dinàmica preparar per fer seguiment a aquella branca que no acaba d’anar bé, de revisar el teu paper com a cap per a millorar, tot el que queda per fer…

Crec que de pensament hi dedico 2 hores diàries segur (fins i tot quan hi penses per riure una estona recordant anècdotes) i físicament unes 7 o 8 hores a la setmana com a  mínim.

M’ha costat respondre aquesta pregunta perquè quan ho tens assumit com una part més de la teva vida és com si et preguntessin quantes hores dediques a la setmana a menjar i t’has de posar a comptar…. No ho tens present perquè la noció del temps al cau és difusa. Segur que tots sabem el que és anar a una sortida havent dormit 2 hores perquè la nit abans havíem sortit havíem tingut un consell etern o preparatius d’última hora. Crec que és més fàcil comptar les hores que no dediquem al cau.

Què fas com a voluntària al cau?

Oficialment com a voluntària assisteixo a reunions per preparar els caus de dissabte, els consells, per decidir què i com treballar com a Responsable Pedagògica, vaig a reunions de la Demarcació  de Girona i a les Assemblees.

També vaig a sortides mensuals, a infinits jocs, a dinàmiques, a revisions i més reunions… Com a cap em toca acompanyar els infants i joves en el seu creixement i deixar que ells m’acompanyin a mi. Com a responsable pedagògica també toca fer-ho amb els meus co-caps: vetllar perquè tots ho fem tan bé com puguem i ho gaudim i que al cau hi creixin persones sinceres i lliures, a més de promoure el Projecte Educatiu d’Agrupament, la promesa, el projecte, l’esperit crític i una llista infinita.

A la pràctica, però, acabem fent això i molt més: d’artistes pintant el cau, de xefs cuinant amb el que tenim i el que no tenim, d’inventors de camins, curant ferides i pors amb aigua i poc més, fent d’enginyers de tendes trencades, de psicòlegs barats, de personatges de ficció…

Suposo que la resposta breu a què faig com a voluntària al cau seria reinventar-me constantment amb consonància a la situació i al moment.

Què és per tu el voluntariat?

Crec que el voluntariat és compartir una part de tu amb altres persones i projectes, senzillament perquè hi creus i així ho sents. És sentir-te part d’una cosa més gran que tu on saps que ningú és imprescindible però que totes les persones que hi sou, sou necessàries i úniques.

El voluntariat és fer-ho perquè vols, reunir-te i allargar-te fins la una de la matinada quadrant patrulles, formar-te perquè vols i descobrir parts de tu que et resulten desconegudes. És pujar una muntanya de 3.000 metres amb una vintena de joves mentre els hi cantes traient l’esòfag per la boca perquè no pensin en el cansament, és revisar-te quan falles.

Quan parlo de compartir una part de tu amb els altres, em refereixo no només emocionalment sinó també a una part de tu amb unes competències i unes habilitats que són útils per algú altre, perquè al cau no tots som pedagogs, ni bons explicadors de contes o tocant la guitarra, ni grans muntanyencs, o fent manualitats… cadascú hi aporta el que té, el que el forma i ho fa perquè vol.

Què t’ha aportat anar al cau i per tant, l’escoltisme i el guiatge?

M’ha aportat un llistat infinit i divers d’aprenentatges, experiències, emocions… Però el que aporta sempre i a tothom el fet d’anar al cau és un espai per provar, per fer les coses diferents, per expressar-te com ets, sentir-te viu i senzill i, a sobre, poder compartir tot plegat amb tantíssimes persones precioses.

Més informació a www.vinealcau.cat.

El món no funcionaria sense els voluntaris

Cada cop que, com el passat dimarts 10 d’aquest mes van fer els esplais i agrupaments, un col·lectiu de voluntaris es veu obligat a demanar més reconeixement, em posaria a plorar. És trist que, a sobre de la feinada que fan gratis, hagin de dedicar energies a fer notar que existeixen. És lamentable que els donem per suposats, que no entenguem que mereixen suport i sense ells el món s’ensorra.

No és que les coses funcionarien pitjor sense totes les entitats del tercer sector, sense tantes organitzacions. Simplement no funcionarien. Sense les AMPAs les escoles no sabrien com gestionar els menjadors o les extraescolars. Bona part dels serveis del que anomenem estat del benestar, ara amenaçadíssim, els presten entitats, es fonamenten en part en donatius i en feines voluntàries, i són drets obtinguts gràcies a la persistència d’associacions de familiars de malalts o discapacitats. I penja tot bastant d’un fil, del de la resistència i coratge d’un actiu social impagable. I impagat. I a sobre ignorat, massa sovint.

Tot el que dic és obvi: no entenc que ho oblidem. Que menystinguem un teixit que és el millor que té el país, i que a vegades els hi posem tan difícil, en moments com aquests, de reculada de drets.

Els esplais i agrupaments reclamen, per cert, que l’educació en el lleure té un component desigual, que les famílies més afavorides fan més i millors extraescolars. Si no garantim que en l’anomenat fora classe, al marge dels horaris lectius, la canalla tingui igualtat d’oportunitats, adéu meritocràcia. Tenim milers de voluntaris disposats a garantir això. Només exigeixen, i és lamentable que hagin de pidolar-ho, que es reconegui el que fan. Reconèixer-ho és el pas imprescindible per mantenir-ho, per assumir que no és cosa d’ells, que ells carreguen bona part del mort, però els cal més que un copet a l’esquena. Calen recursos públics, de tots.

EXTRA, EXTRA!!! Reemprenem la WebDelCau!

Estimats i estimades seguidors/es, us volem felicitar per la inmensa paciència que heu hagut de tenir amb nosaltres…i sobretot sobretot sobretot, ens volem disculpar per les molèsties que us haguem pogut ocasionar al no actualitzar la web. La feina que fem els caps és molta més de la que us pogueu imaginar, i a vegades hi ha coses que se’ns escapen.

Però bé, tothom sap que les coses bones es fan esperar (tot i que en aquest cas heu hagut d’esperar mooooooolt)… i finalment JA TENIM LES LLISTES D’ESPERA ACTUALITZADES! sí, sí, ho heu llegit bé…si entreu a la pàgina d’inscripcions ho podreu comprobar amb els vostres propis ulls!

Disculpeu-nos un altre vegada pel retard, esperem que us serveixin i que no perdeu la paciència amb nosaltres 😉

mil somriures!

Mor Pete Seeger, cantautor folk nord-americà

VEURE L’ARTICLE SENCER A XARXANET.ORG

Les vetlles dels campaments i les tardes de guitarra al cau o a l’esplai no serien el mateix sense les cançons de Pete Seeger, conegudes sobretot a partir de les cèlebres versions que en van fer Xesco Boix, el Grup de Folk i altres cantants de folk i animadors infantils.

Llegenda viva de la música folk nord-americana, Pete Seeger va morir dilluns als noranta-quatre anys a Beacon, Nova York. Compromès amb els moviments socials fins al final, i reconegut per tothom, entenia la música des d’un punt de vista comunitari i com a vehicle d’acció política.

A Catalunya, era molt estimat, tal i com s’explica en aquesta entrevista que li van fer a TV3 en el seu 90è aniversari. Era molt amic de Raimon, amb qui va tocar en un memorable concert a Barcelona el 1993.

.

La seva influència va ser decisiva en Xesco Boix, que va escoltar-lo per primer cop als divuit anys. Seeger va ser una de les persones a qui Xesco Boix va admirar més, i tots dos van mantenir una relació continuada al llarg dels anys.

Roda de premsa

Ahir dimarts es va fer la roda de premsa on els Caps d’Agrupament van presentar la comissió organitzadora del 50è aniversari del nostre agrupament.

Davant de diferents mitjans de comunicació locals, membres de la comissió van explicar els diferents actes que es duran a terme al llarg del primer semestre de l’any 2014. També van presentar la imatge gràfica del 50è i han anunciat que ben aviat es presentarà la samarreta.

Finalment, també van presentar la pàgina web on hi ha un recull de tota la informació indispensable per a aquelles i aquells interessats en participar de les activitats que s’han organitzat. Podeu visitar la web a:

http://escoltes50anys.wordpress.com

Imatge

CONCURS IMATGE GRÀFICA

Us fem arribar les bases del concurs per a la imatge gràfica del 50è aniversari. També podeu imprimir-les en un PDF.

BASES DEL CONCURS PER TROBAR LA IMATGE GRÀFICA DEL 50è ANIVERSARI DE l’AGRUPAMENT

FINALITAT:

Es convoca un concurs per trobar la imatge gràfica representativa del 50é aniversari de l’ A.E. i G. Pere II i Sta. Mª de Foix.

 

PARTICIPANTS:
El concurs està obert a tothom que hi vulgui participar.

 

INSCRIPCIÓ:

Els treballs es poden presentar enviant-los a la direcció e-mail escoltes50anys@gmail.com incloent la següent informació:

  • Nom i cognoms de l’autor.
  • Telèfon de contacte.
  • Correu electrònic.

Es podran presentar fins a un màxim de 3 propostes per participant.

 

TEMÀTICA:

Ha d’inspirar-se en la vida i elements de l’agrupament en aquests 50 anys.

 

DATES DE PRESENTACIÓ:

La recepció dels dissenys finalitza el dissabte 15 de juny a les 23:00 h. Totes les  candidatures rebudes desprès d’aquesta data quedaran fora de concurs.

 

CARACTERÍSTIQUES:

El disseny haurà de complir les següents característiques:

  • La imatge gràfica haurà de contenir el lema 50 anys i encara som joves.
  • La imatge s’haurà d’enviar en format original i en format “jpeg”, de dimensions A3.
  • Tintes: La imatge gràfica s’haurà de presentar en qualsevol color, però amb un màxim de dues tintes per el dibuix, més la del color de fons.

 

PROPIETAT INTEL·LECTUAL:

La imatge gràfica guanyadora, quedarà en propietat exclusiva i permanent de l’A.E. i G. Pere II i sta. Mª de Foix, els quals, tindran completa llibertat d’utilització i/o modificació.

La participació en el concurs, porta implícit l’acceptació de les bases d’aquest.

Base de dades membres històrics

Ei família!

La  comissió del 50è ja estem en marxa.

I és per això que necessitem la vostra ajuda. Us demanem que ens envieu les vostres dades (nom, cognoms, A/e i anys que vau estar actius al cau com a caps i/o com a nens) a l’adreça electrònica següent:

escoltes50anys@gmail.com

Vinga va, que tot està per fer i tot és possible. Feu córrer la veu perquè ens agradaria fer una super base de dades de tots els escoltes i totes les guies que han passat per l’agrupament de Vilafranca.

A més, podreu estar informats de tot el que farem quan s’engegui el 50è aniversari.

Infinitament agraïts,

Comissió 50è