Cròniques de la sortida de PiC’s

Totes sabíem que el dissabte 24 de febrer no era un dissabte normal; era diferent, tenia un “algo” un… Ostres, què era? Un raig de sol ens va despertar ben d’hora al matí! Començava així la història? No sabem com dir-ho però… Ah sí!

Els Pioners i Caravel·les ens vam llevar ben d’hora, com el Pep (bé, vam fer el que vam poder), perquè som unes “public relations” i volíem anar a donar la nota per Vilafranca. D’acord, també volíem fer noves amistats, descobrir coses… Coses? De fet era una trobada de branques joves, on hi havia moltes joves de molts Agrupaments d’associacions diferents, amb històries diferents, etc. Bfff prou! Prou? Plou?! Ens ho vam passar molt bé, i fins i tot van sorgir noves amistats! També (i no per deixar-ho en 2n pla) ens va servir per descobrir tot això del Procés d’Unitat: la fusió de Minyons Escoltes i Guia, Escoltes Catalans i Acció Escolta. Ep, no us penseu que ara us fotrem tota la xapa sobre aquest tema, ni tampoc volem que penseu que no ens interessa o que no ens agrada!

De cop i volta un raig de sol ens va enlluernar, era… El sol! I va aparèixer EL BAT-BAT!

A la tarda, abans que la lluna fes un “change” amb el sol que ens il·luminava el camí, el cap i la motxilla… Motxilla! Sí, vam anar cap a Sant Martí Sarroca de sortida per tal de seguir potenciant la vella moda de la molt anomenada cohesió de grup (o juegos reunidos)! La veritat és que ens ho vam passar d’allò més bé fent un munt d’activitats que havien preparat algunes companyes i fent el debat final, que sempre va bé posar en comú i qüestionar-nos el que fem.

Paaaaaaam! Hora d’anar a sopar, aquí hay nivel: amanida completa. I ja està?  Hem dit que era completa: enciam, pebrot, tomàquet, pastanaga, ceba, formatge, olives, cogombrets, salsitxes, cigrons, quicos… (sí, quicos) i altres ingredients secrets que no ens van voler dir! Sense deixar-nos el 2n plat/postres de iogurt amb muesli. Per sort, a la nit, els esperits ens van fer entrar en trance i vam poder-ho pair tot.

Bon dia i bon sol! (encara més sol) i sembla ser que l’abundància d’ingredients és el nostre punt fort (la golafreria acabarà amb nosaltres…), perquè per esmorzar hi havia llet, suc, melmelada, embotit, galetes, nocilla, sopar que va sobrar, pebrot i pedres. De lo que se come se cria! El que no mata engreixa, i el que no fa créixer! Com bufar i fer truites. Pim pam, després d’esmorzar toca recollir… i 3 hores ben bones que ens hi vam estar fent el gos per aquí i per allà!

No estas SOLaaaaa en el món… radiant, apocalíptic! Qui ho havia de dir que 2 dies després Vilafranca s’aturaria per les fortes nevades.

Tot xino-xano vam agafar el camí per arribar al Tívoli a l’hora de dinar, o no… Ens agrada l’aventura i, no ho dubteu, si ens feu triar entre un camí i un precipici amb esbarzers i un riuet… Perdre’ns, veure allò que no hi ha, fer la ruta més llarga del que és, bojos ens diuen, i per això ens agrada la 2a opció!

Finalment, vam arribar a Vilafranca a una hora raonable i amb prou temps per revisar i tancar el rínxol. Ho vam petar, però sabem que no n’hi ha prou i volem seguir millorant perquè ho volem petar molt i molt més!

Agraïments al porter de l’escola (encara ens queden peres), el bat-bat (sempre hi és), la nina amb cua de sirena (diuen que ella sí que ho va petar) i, finalment, al mapa imaginari (sense ell no ens hauríem pogut perdre pel Penedès).

Fins la propera i que el bat-bat ens acompanyi!

 

Caravel·les i Pioners

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s