La transformació social és un dels estendards de MEG. A vegades reflexiono sobre si tots els caps del moviment ho tenen clar, i sovint les experiències em fan pensar que no. Potser és perquè basem el concepte en una sola cosa: el servei.
I el servei és una llosa que ens pesa, volem fer superprojectes que transformin l’entorn on vivim, però la veritat és que aquests projectes estan molt buscats i se’n troben pocs. Sovint passen per tòpics com la tercera edat i l’ajuda al Tercer Món, i s’allunyen de la transformació que busquem en l’entorn. Per mi, hem d’anar treballant-ho, però sense capficar-nos-hi massa, ja que penso que a vegades deixem en segon pla la gran tasca de transformació que és educar (el nostre pilar persona).
« Estem fent créixer persones i això requereix treballar-nos a nosaltres mateixos »
Estem fent créixer persones (m’estalviaré els adjectius que les descriuen) i això requereix que nosaltres (els caps, els formadors, els responsables…) no deixem de treballar-nos a nosaltres mateixos. No podem parar de reflexionar sobre què podem millorar de nosaltres per arribar als ideals que venem a la societat.
Hem de tenir clar que no n’hi ha prou amb fer i fer. No cal que sortim als diaris, ni que siguem trending topicdurant uns instants, ni que ens donin premis per haver fet un gran projecte. Necessitem seguir creixent (espiritualment).
En els moments que estem vivint, en què els caps de més de tres anys estan comptats i els que duren de seguida ocupen càrrecs de responsabilitat, hem de tenir molt en compte el creixement personal i la consciència en les nostres activitats. En aquest ambient, perdem consciència i deixem pas a la inèrcia. Necessitem creure’ns que estem canviant el món, que no estem fent això perquè sempre ho hem fet així, sinó perquè això farà créixer els nostres infants.
Opino que, començant per aquí, podrem aconseguir la transformació social que tant anhelem. Si ens ho proposem, serem persones conscients i coherents; només si ens ho proposem.
AEiG Pere II i Sta Mª de Foix 